Presentació

Residus tractats
El Centre de Tractament de Residus d’Andorra, S.A. tracta els diferents tipus de residus que recepciona, de forma diferent (reciclatge o incineració) segons la seva composició.

La deixalleria rebrà tots els residus recollits gràcies a la col·lecta selectiva o per aportacions de particulars i els transportarà als pertinents centres de tractament.

Els residus incinerats al Centre de tractament de Residus es poden classificar en les següents categories:

  • Residus domèstics i residus industrials banals
  • Residus carnis
  • Residus hospitalaris i sanitaris
  • Fangs de les estacions depuradores

La descripció de la instal·lació
Descripció del procés
Els residus que es reben en la planta incineradora, depenent de la seva diferent tipologia, tenen una via diferent de recepció i introducció al forn. Aquests residus són incinerats, realitzant-se després de la combustió un aprofitament dels gasos de combustió per generar vapor i posteriorment electricitat, com s’indica en l’esquema de fluxos següent:

 

 

- Descripció del procés

 El centre de tractament tèrmic es pot dividir en varies zones:

  • La zona de recepció dels residus
  • La fossa
  • El conjunt forn-caldera
  • Grup Turbo Alternador (GTA)
  • El tractament de fums
  • El tractament d’escòries
  • La sala de control
  • La zona administrativa

 

 

- Les diferents zones del centre de tractament de residus

 La zona de recepció
Els vehicles que porten els residus al forn incinerador, en arribar a la zona de la planta passen per una bàscula, on són pesats abans d’entrar a la sala de recepció de residus.
La sala de recepció és una sala en depressió constant, que centralitza les recepcions de totes les tipologies de residus. És important mantenir aquesta depressió, ja que és la manera amb la qual s’evita que surtin les olors a l’exterior. L’aire que conté els olors és injectat al forn com a font d’aire primari.

 La fossa
La fossa és on estaran estocats, barrejats i preparats per a la incineració, els residus domèstics, els llots a 60% i els voluminosos un cop triturats.
Les dimensions de la fossa son de 15,5 m de llargada x 12 m d’ample x 15,5 m de profunditat. El que representa un volum de 2883 m3. Si considerem que els residus tenen una densitat de 0,5, podem deduir que cabran unes 1441 T a la fossa. Sabent que el nostre consum nominal es de 8T/h, la fossa tindrà una autonomia de 7,5 dies. Es a dir, que si la fossa està a l’origen buida, hi podrem introduir residus durant 7,5 dies. A partir d’aquest límit, s’haurà de trobar un altre lloc d’emmagatzematge dels residus, ja que la fossa estarà plena. En aquest cas, es podrien emmagatzemar els residus en bales.

El forn d’incineració
Els residus introduïts per l’empentador, en el moment en que entren dins del forn, són sotmesos a una intensa radiació procedent de la volta del forn, pateixen un assecat i comencen a inflamar-se. Així doncs, el forn està constituït per corrons cilíndrics en rotació que permeten la combustió regular dels residus, amb una capacitat nominal de 8 tones per hora. Poc a poc, i gràcies al pla inclinat del forn, i a la rotació dels corrons, els residus avancen lentament pel forn, passant per les diferents zones en que està dividit: els residus travessen la zona de combustió i destrucció, abans d’arribar a la zona de sortida, que permet concloure la combustió, començar el refredament de les escòries i evacuar-les del forn. Així doncs, el forn està dividit en sis zones independents de combustió, tant pel que fa a l’avanç dels residus (rotació dels corrons) com a l’alimentació de l’aire comburent. Això assegura una perfecta gestió de les condicions de combustió en el cas de qualsevol residu.

 

 

- El conjunt Forn-Caldera

Aquests corrons, en rotar passen d’estar en contacte directe amb el material en combustió, a refrigerar-se: la contínua renovació de la superfície en contacte amb el foc evita qualsevol sobreescalfament prolongat de la graella, garantint-ne així una vida útil més llarga. Aquesta refrigeració s’aconsegueix amb el pas de l’aire primari, necessari per a que es realitzi la combustió, a través dels corrons. D’aquesta manera, la cara inferior d’aquests corrons és sotmesa a una corrent d’aire fresc que en baixa la temperatura.

El forn que s’ha escollit és un forn de graella de corrons, ja que respon perfectament a les especificitats del projecte. Efectivament, el forn de corrons :

  • permet un excel·lent refredament de les graelles, la qual cosa permet afrontar puntes de poder calòric important;
  • és d’explotació flexible i pot rebre una gran varietat de residus;
  • és reconegut per la seva eficiència mediambiental (baixes emissions de NOx).

La forma del forn (cocorrent) assegura la turbulència necessària per a una combustió de qualitat.

La valorització energètica
La combustió dels residus dins el forn genera fums a alta temperatura que s’utilitzen per a produir vapor d’aigua, mitjançant una caldera de recuperació de tipus aquatubular. La calor dels fums es transmet a l’aigua, produint vapor a 48 bars de pressió i 385ºC de temperatura. El vapor així format s’envia cap al Grup Turbo Alternador.

L’objectiu del Grup Turbo Alternador és de transformar l’energia del vapor d’aigua en electricitat. Consisteix en una turbina de vapor, acoblada a un alternador, que genera electricitat.

 


- El Grup Turbo Alternador
Llegenda:
  1. Vapor a alta pressió
  2. Turbina de condensació
  3. Vapor a mitja pressió
  4. Desgasificador de l’aigua
  5. Tractament de desmineralització
  6. Aerocondensador
  7. Alternador
La producció elèctrica nominal del grup se situa al voltant dels 32.000 MWh anuals. Aquesta producció permet cobrir les necessitats internes de CTRASA i exportar l’excedent d’energia. A capacitat nominal, l’exportació d’electricitat a la xarxa de F.E.D.A és de 25.000 MWh anuals. Tenint en compte que les necessitats del Principat d’Andorra l’any 2006 van ser de 596.400 MWh, les instal·lacions de CTRASA tenen capacitat per a produir aproximadament un 4% de l’energia consumida al Principat.

El tractament dels fums
El procediment de depuració de fums escollit per CTRA és un sistema anomenat sec, que no genera aigües residuals, i minimitza el plomall. Presenta a més l’avantatge de ser fàcilment adaptable en cas d’enduriment de les normes sobre depuració de gasos.

El tractament de fums és fa en quatre etapes de purificació:

  • Per començar, als gasos de combustió se’ls injecta els llots de baixa sequedat, de manera que s’elimina part dels NOx.
  • Tot seguit, als fums que surten del procés d’incineració se’ls injecta calç d’alta superfície específica, permetent la captació de la major part dels contaminants gasosos.
  • A més, també s’injecta carbó actiu, que permet de captar alguns contaminants com ara les dioxines, els furans i els metalls pesants.
  • Tot seguit, un filtre a mànegues, compost per centenars de mànegues de teixit, recull tota la pols generada i arrossegada pels gasos de combustió, captant així els contaminants que reaccionen amb el carbó actiu i per la calç, així com les cendres volants.

- El tractament dels fums

El tractament dels residus sòlids
L’objectiu del tractament dels residus sòlids és de separar-los per tractar els sub-productes.

La incineració produeix dos tipus de residus sòlids: 

  • Les escòries, de les que es separen les restes de ferralla i els monstres, i que es duen a l’àrea d’emmagatzematge abans de la seva retirada. Després són evacuades i reutilitzades, el més sovint com a material d’ompliment en carreteres, ja que les escòries produïdes pel Centre de Tractament de Residus d’Andorra son Valoritzables segons la normativa Andorra (Decret pel qual s’autoritza la posada en funcionament del Centre de Tractament de Residus de la Comella, 9-8-06) adaptada de la circular Francesa del 09-05-94.
  • Les cendres o “REFIOMS”: Residus provinents del tractament de fums, que són emmagatzemades en una sitja en la planta, abans de ser evacuades mitjançant un camió cisterna, amb destinació a un dipòsit controlat acceptat per aquest residus a Espanya o a França.

- El tractament de les escòries

 La sala de control
La sala de control té dues funcions primordials.

  • Gestionar la fossa. Per tenir una bona combustió i un bon rendiment és important que els residus s’hagin barrejat bé dins la fossa abans d’incorporar-los a la tremuja. D’aquesta manera el poder calorífic dels residus serà més homogeni, llavors la producció de vapor d’aigua, i per conseqüència, d’electricitat serà molt més constant.
  • Supervisar el bon funcionament de tota la instal·lació amb l’ajuda de pantalles de control que donen una visió global del procés, permeten així una intervenció ràpida i precisa en cas d’incident.

La zona administrativa
En aquesta zona se situen els despatxos del personal del Centre de Tractament de Residus d’Andorra.

Els equipaments per a la mesura de les emissions

Es controlen dos tipus d’emissions:
Les emissions atmosfèriques són controlades segons la normativa vigent Andorrana (Decret de modificació del Reglament relatiu als centres de tractament tèrmic de residus, 07-07-06) que està adaptada a la directiva europea 2000/76/CE.

  • Les emissions atmosfèriques a la sortida de la xemeneia. Aquest control s’efectuat, en continu, pel Centre de Tractament de Residus d’Andorra i puntualment, segons la normativa vigent, per un organisme independent.

    Els equipaments per a la mesura d’emissions atmosfèriques són analitzadors fixes situats a la sortida de la xemeneia i que analitzaran en continu els valors següents:
    Les partícules en suspensió

    • COT
    • HCl
    • SO2
    • NOx
    • CO
    • CO2
    • Vapor d’aigua
    • O2
    • NH3
    • La temperatura
    • La pressió
    • El cabal

    Els equipaments de mesura d’emissions atmosfèriques estan instal·lats per una empresa francesa i segons la normativa EN 14181:2004 i ISO 14956

    El Centre de Tractament de Residus d’Andorra ha realitzat simulacions per avaluar la dispersió de les emissions residuals al voltant del Centre. Aquestes simulacions tenen en compte les característiques de les emissions, les condicions climàtiques locals (direcció, velocitat del vent, temperatura...) i de la topografia local.

  • Les emissions aquoses permeten fer un control i un seguiment de la qualitat de l’aigua de superfície. Les mesures seran efectuades per un organisme de control independent.

La capacitat màxima prevista de la instal·lació

La capacitat màxima prevista de la instal·lació correspon a la combustió de 8T/h de residus domèstics barrejats amb 0,8T/h de fangs líquids. Es a dir, es podrà fer la combustió de 8,8T/h de residus a condició de respectar la càrrega tèrmica.
Aquest tonatge ens permet deduir quins seran els paràmetres màxims a les diferents zones del Centre.

 

  Quantitat nominal diària Quantitat nominal mensual (30 dies)
Càrrega màxima 192 T 5760 T
Aire de combustió 1108,36 T 33250,8 T
Escòries 51,84 T 1555,2 T
Ferrosos 4,80 T 144 T
REFIOM 5,95 T 178,5 T
Gasos depurats 1212 Nm3 36360 Nm3

 

 

Estudi d’impacte ambiental:

- Resum i conclusions finals (.pdf)

 

Riscos:

- Riscos generals CTRASA (.pdf)

- Riscos accident intern i extern (.pdf)